Barcelona.- El Laboratori d’Hidrogen de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) busca finançament per ampliar les seves instal·lacions, després de concloure la primera fase de creació amb onze grups d’investigadors que desenvolupen tecnologies per utilitzar l’hidrogen com a font d’energia renovable.
El director i el subdirector del Laboratori d’Hidrogen de la UPC, Lluc Canals i Lluís Soler, respectivament, han explicat en una entrevista d’Efe que, un cop conclosa la fase 1 de creació, estan pendents d’aconseguir el finançament per tirar endavant les fases 2 i 3 d’ampliació de les instal·lacions.
Asseguren, en aquest sentit, que el laboratori, denominat CER-H2 (Centre Específic de Recerca de l’Hidrogen), treballa actualment a ple rendiment amb onze grups d’investigadors diferents integrats per una cinquantena de persones, entre professors de la UPC i enginyers postgrau.
Aquests grups de recerca desenvolupen projectes vinculats amb la cadena de valor de l’hidrogen, que van des de la millora de la producció de l’hidrogen verd, l’emmagatzematge i la distribució i l’ús com a combustible, fins a les seves aplicacions en el transport.
El CER-H2 produeix el seu propi hidrogen verd
“Se’n coneix poc -afirma Lluc Canals-, però al laboratori experimentem amb l’ús de l’hidrogen com a combustible d’aviació (projecte H2elios), per al transport terrestre (cotxes, furgonetes, autobusos i camions), ferroviari i per al transport marítim”.
El CER-H2 compta amb la seva pròpia instal·lació generadora d’hidrogen verd, produït a través d’un electrolitzador amb tecnologia d’Electròlisi de Membrana d’Intercanvi Aniònic (AEM) i d’electricitat obtinguda de plaques solars.
Aquestes plaques estan instal·lades a la teulada de l’edifici que alberga el laboratori, ubicat al Campus Besòs de la UPC.
Els màxims responsables del laboratori defensen la necessitat d’ampliar el laboratori amb les fases 2 i 3, que ja estaven previstes des de la creació, però que pateixen un considerable retard respecte al calendari previst, ja que la fase 2 havia d’estar conclosa el desembre de 2023 i la fase 3 el desembre de 2024.
Asseguren que ampliar el laboratori representa la possibilitat d’aconseguir una millora substancial en la capacitat de produir hidrogen verd, però també d’experimentar amb les seves aplicacions.
Finançament públic extern
Ja hi ha empreses que utilitzen les instal·lacions del laboratori per investigar projectes que la UPC ha seleccionat, però si hi ha una ampliació es creu que la col·laboració amb les empreses augmentarà.
Les fases 2 i 3 no depenen de la UPC, sinó que estan pendents de finançament extern que, segons Lluc Canals, ha de ser públic: de l’Estat, la Generalitat o la UE.
“Qualsevol de les tres opcions és vàlida i si hi ha finançament conjunt també”, precisa abans d’indicar que l’opció d’un patrocini empresarial no es contempla, “perquè les ampliacions són cares, i això és una universitat, no un centre econòmic”.
Els projectes estrella
Projectes desenvolupats al laboratori com Bike (generació de catalitzadors bimetàl·lics per produir hidrogen verd i blau) i Mecaten (catalitzadors per produir energia amb metà i hidrogen) ja han finalitzat però té continuïtat en el projecte Unite!Energy.
Subsisteixen els projectes H2Glass (vidre), H2Elios (aeronàutica) i Dovelar (motors elèctrics basats en piles d’hidrogen millorades), però els directors del laboratori ara tenen la vista posada en el projecte Talents, que encara no ha començat.
Aquest projecte, la posada en marxa del qual és imminent, és fruit d’un acord entre la Generalitat i el govern del land alemany de Baden-Württemberg, i suposa crear 40 tesis doctorals de recerca sobre l’hidrogen entre universitats catalanes i alemanyes.
Investigar en els catalitzadors
Una part important de la feina del CER-H2 continua sent, però, investigar els catalitzadors per dur a terme l’electròlisi, que és el procés pel qual s’utilitza electricitat per descompondre l’aigua en hidrogen (H2) i oxigen (O2).
El laboratori experimenta per conèixer quins tipus d’aigües poden ser més eficients amb els nous catalitzadors: aigua pura, aigua corrent, aigües residuals i l’aigua de mar, sent aquesta última la que és més sostenible des del punt de vista mediambiental, però que presenta una gran complexitat.
Les principals dificultats que hi ha en l’electròlisi amb aigua de mar és que, de la mateixa, s’obté com a subproducte el clor -que és contaminant-, la corrosió, i també el que el subdirector del CER-H2, Lluís Soler, denomina com “la gestió de la sal”.
Trobar una electròlisi eficient amb aigua de mar és, però, com trobar el “sant grial” dels investigadors en hidrogen, explica un enginyer del laboratori, i més quan en situacions de sequera utilitzar aigua corrent és poc sostenible.
Quatre tecnologies d’electròlisi
Segons Lluc Canals, ara mateix hi ha quatre tecnologies d’electròlisi, i la primera és l’alcalina, que és la més “madura” i utilitzada, però el seu gran inconvenient és la pèrdua d’un 30% de l’energia en el procés.
La segona tecnologia és la de Membrana Polimèrica Electrolítica (PEM, per les sigles en anglès), també anomenada de membrana d’intercanvi de protons, mentre que la tercera és la d’Electròlisi de Membrana d’Intercanvi Aniònic (AEM).
Canals admet que la tecnologia aniònica, que és la utilitzada pel laboratori de la UPC, “no està madura al 100%” però “és més eficient que l’alcalina”, i passa el mateix amb la quarta i més moderna, la dels Electrolitzadors d’Òxid Sòlid (SOEC).
El director del CER-H2 indica, sobre la tecnologia d’òxid sòlid, que el principal inconvenient és que necessita altes temperatures, per la qual cosa requereix disposar d’un combustible.
Per electrolitzar aigua de mar s’utilitzen les tecnologies aniònica i d’òxid sòlid, “tot i que encara estan molt verdes, i de moment només s’utilitzen per a investigació experimental”, aclareix Lluc Canals.
