Barcelona.- Un estudi internacional liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) indica que la disminució de l’oxigen als oceans amenaça la supervivència dels peixos d’aigües profundes i la salut dels mateixos oceans.
Les conclusions d’aquest estudi han estat publicades a la revista Communications Earth &Environment, i apunten que “el progressiu descens dels nivells d’oxigen als oceans s’està intensificant a causa del canvi climàtic”.
Això afecta significativament els ecosistemes marins, incloses les poblacions de peixos mesopelàgics i, a més, pot alterar les xarxes tròfiques marines, la pesca, la salut dels oceans i la capacitat d’aquests per emmagatzemar carboni.
Aquest fenomen pot tenir greus repercussions en les cadenes alimentàries marines, a les pesqueries a nivell global, i en l’equilibri dels ecosistemes oceànics.
Els peixos llanterna
A l’estudi s’analitza com van reaccionar els ecosistemes marins a episodis de desoxigenació ocorreguts en el passat i, per dur-lo a terme, els investigadors van estudiar fòssils de peixos llanterna, una de les espècies més abundants i importants de l’oceà profund.
Aquests fòssils tenen més de 10.000 anys d’antiguitat i estaven conservats en sediments marins del Mediterrani oriental.
Els peixos llanterna són peixos molt petits d’aigües profundes de la família Myctophidae, anomenats així per la seva capacitat de produir llum mitjançant òrgans bioluminiscents.
Malgrat la seva petita grandària, els peixos llanterna són extremadament abundants a l’oceà global, amb una biomassa estimada en 600 milions de tones, cosa que possiblement els converteix en els vertebrats més abundants del planeta si es pren el pes com a mesura.
Durant el dia els peixos llanterna viuen a la fosca zona mesopelàgica (entre 200 i 1.000 metres de profunditat) per amagar-se dels depredadors, mentre que a la nit neden cap a la superfície de l’oceà per alimentar-se de zooplàncton.
Un paper important en la regulació del clima
A causa tant de la seva gran biomassa com de la seva migració vertical diària, els peixos llanterna tenen un paper molt important en la regulació del clima i a les xarxes alimentàries oceàniques, perquè connecten la superfície amb l’oceà profund.
Per això, els peixos llanterna són àmpliament considerats com un bon grup indicador de la salut de l’ecosistema mesopelàgic.
Els fòssils analitzats mostren que aquestes espècies van desaparèixer gairebé per complet durant els períodes en què l’oxigen de l’oceà va caure a nivells molt baixos, i només van reaparèixer (i en grans quantitats) quan l’oxigenació del mar es va restablir, fa uns 6.000 anys.
L’equip que ha realitzat l’estudi inclou investigadors de la UAB, de la Scripps Institution of Oceanography i Woods Hole Oceanographic Institution dels EUA, Academia Sinica de Taiwan, la McGill University de Canadà, la Universitat Lliure de Berlín i la Universitat de Heidelberg d’Alemanya. Els investigadors van utilitzar els anomenats otòlits (estructures de l’oïda interna dels peixos) per rastrejar com han canviat les poblacions marines en el temps.
L’impacte de la desoxigenació marina
Els sediments del Mediterrani oriental, una regió que ha alternat fases d’alta i baixa oxigenació, van permetre observar amb claredat l’impacte d’aquests esdeveniments sobre la biodiversitat marina.
L’investigador principal de l’estudi, Sven Pallacks, explica que “el cas dels peixos llanterna és un exemple clar del que pot passar a gran escala si la desoxigenació marina continua”.
“Si aquestes espècies tan abundants poden desaparèixer, moltes altres també estan en risc”, adverteix l’investigador.
La zona crepuscular -la zona mesopelàgica, situada entre 200 i 1.000 metres de profunditat- exerceix un paper fonamental en el sistema climàtic de la Terra, principalment per la seva influència en el cicle global del carboni.
Els resultats apunten que els ecosistemes mesopelàgics són especialment vulnerables a la pèrdua d’oxigen.
El seu col·lapse podria desestabilitzar els equilibris ecològics de l’oceà, reduir la capacitat del mar d’absorbir CO2 i posar en perill la seguretat alimentària que aporten les pesqueries oceàniques.
